Disposable Heroes

Uep a tothom.

Fa dos dissabtes, vam provar les regles Disposable heroes & Coffin for seven brothers d'Iron Ivan. Són regles de skirmish, escala 1/1, perfectes per 15 mm.

Vam enfrontar una secció de Marines amb una secció de l'EIJ, lluitant als afores de Manila a començaments de 1942 per aconseguir el seu objectiu: arribar els primers a un vehicle de l'Estat Major americà en pana dins la ciutat, en el que havien quedat documents de vital importància per la defensa de Filipines. Sí, ja sé que sona a pulp, però d'això es tractava...

Tot i que, per manca de pràctica, no vam acabar la partida, els joc va funcionar molt bé, fluid i sense entrebancs seriosos.

Unes quantes fotos per ilustrar-ho:

Els Marines estil D'aquí a l'Eternitat. El primer escamot (esquerra) actua en suport, mentre que el segon (dreta) s'ha d'internar a la ciutat per recuperar els documents.



El cotxe, vigilat pen Jones, l'SP al que el xofer li va dir: Guarda'm un moment les claus, ara torn...



El segon escamot, amb el suport de la Browning i l'Stuart, a punt d'entrar a Manila, passant a prop del destruit consolat alemany.



Els japonesos, amb intenció de no posar les coses fàcils als bàrbars blancs. I a més, n'hi ha un xinxer, se coneix que van armats amb balineres de 6,5 mm!







Ràpidament, els dos bàndols agafen posicions a l'interior de la ciutat.



Malhauradament pels americans, el primer escamot s'ha situat massa lluny per donar suport efectiu al segon i aquesta s'ha valer per ell mateix en front de la superioritat numèrica japonesa. Manllamps els oficials novells! Què cony els ensenyen a West point?



Malgrat tot, els Marines són els Marines i aconsegueixen anar avançant, casa a casa, pedra a pedra...



Però els japonesos són pèrfids i traïdors (tots ho sabem per les pelis) i un covard franctirador matxaca als valents comandaments, que cauen un rere l'altre al front dels seus homes!



Això far trontollar la moral dels xicots d'Arkansas, especialment quan una notícia s'escampa: Han mort a n'Arbuckle!



I aquí ho vam haver de deixar, en una victòria tàctica japonesa, amb els americans pendents del bon funcionament del Zippo den Jones...

Continuarà en properes partides.

Ja era hora! no saps les ganas que tenia de veure el report, te una pinta bonissima, em toca posar-me las pilas amb las feinas pendents (RF) i de cap al Disponsable.

Buen report, el próximo los puentes del MOSA