Una vegada passat el tan esperat (al manco per mi) 1er DBMM Games Day de Palma i ja recuperat del stress, no vull deixar passar més temps sense agrair a tothom la seva participació i suport. Si el resultat va ser positiu (i crec que ho va ser força), va ser gràcies a la magnífica feina de tot el Desperta Ferro. I això inclou als carters, que van venir a animar-nos el dissabte horabaixa amb una de les seves timbes!
Vull donar les gràcies de forma especial als amics de Barcelona que es van desplaçar fins al nostre modest esdeveniment: a David, Xavi i Òscar pel seu engrescament en les partides de DBMM i a Marc i Òscar (l'altre Òscar) per la magnífica partida de demostració de Section d'Assaut (encara hi tornarem a jugar!).
I per ilustrar tot això, rès millor que un extracte del reportatge fotogràfic de la nostra intrèpida reportera de guerra Càrol (feina que va combinar amb el seu càrrec de comandant de l'ala dreta de l'exèrcit selèucida a Magnèsia). Va fer unes fotos excelents, suposam que gràcies a l'habilitat que ha desenvolupat amb tantes hores de tenir l'ull aferrat al telèmetre del seu Panther (o era un Königstiger?).
Vam decidir començar bé: en lloc de deixar el sopar de companyonia pel final, vam posar-lo la nit abans de començar:
Al matí del Games Day, també vam decidir començar com cal: amb un cafè amb llet i unes ensaïmades . Es combat molt malamaent amb la panxa buida!
Unes imatges generals de l'inici de l'esdeveniment:
La partida de 2ª G.M. al Pacífic, amb uns valents marines que desembarcaven per capturar un aeròdrom japonès. Les regles emprades van ser les franceses "Section d'Assaut" i les figures de 20 mm: tota una novetat al nostre club!
I, a continuació, el leit-motiv de l'esdeveniment (a més dels sopars i dinars, és clar): les partides de DBMM!
N'Andreu i en Xavi, veient-se les cares pels Balcans (Hongaresos contra Sicilians força nostrats):
En Toni i en Javi, de vacances al Nord d'Àfrica (Cartaginès contra Tuareg):
No, allò blau no són els barrufets, son els tuaregs!
En David i en Paco, fent voltes per Centre-Europa (Teutònic contra Companyia Lliure):
En Joan i en Tomeu, Indi contra Ordre de Sant Joan. Crec que l'espray és 3-en-1 per les armadures dels cavallers.
Per cert, encara esper que en Tomeu m'expliqui com va aconseguir que els elefants li fessin AIXÒ:
Al migdia, esgotats de tant de combat, vam decidir anar a reposar forces.
Per començar l'horabaixa, anem a fer una volta per Magnèsia. La batalla havia començat cap a les 11 h del matí, amb aquest aspecte inicial:
I, com a la batalla històrica, les bufetades van començar amb el xoc del flanc dret romà (comandat per Eumenes II de Pèrgam i composat bàsicament per tropes pergamenes) i el flanc esquerra selèucida, encapçalat pels temibles carros falcats
Amb més dificultat que en la batalla històrica, els pergamens acabaren enfonsant el flanc esquerra selèucida.
Però la cosa es va anar embrutant pels romans perque el C-in-C selèucida va ser força menys "Inert" que n'Antíoc III i l'Agema fa massacrar el flanc esquerra romà, sense distreure's assaltant tendes d'Armani...
Així, questa vegada vam fer història... canviant-la!
Els HQ oposats en plena confraternització: Xiqui, Càrol, jo mateix, Òscar i Toni
I seguint amb les partides, aquí tenim en David contra en Biel, discutint amigablement si la superioritat espiritual és de l'Ordre Teutònica (establerta massacrant prussians) o de l'Ordre de Sant Jordi d'Alfama (establerta massacrant moros):
En Xavi i n'Aitor (el membre més destacat del relleu generacional del club), d'excursió per Terra Santa (Sicilià contra Àrab):
I, finalment, què seria una jornada de joc amb figures sense una partida de NAPOLEÒNICS? Aquí tenim l'Arxiduc Pacocharles i el Príncep Brutiniatowski encapçalant l'exèrcit austríac i francès, respectivament, discutintuns detalls al camp de l'honor amb l'ajuda den Lassalle.
Encara que siguin massa moderrns, he de reconèixer que són molt txul·los!
I, per acabar el dia i el reportatge, la foto-finish:
En resum, una jornada molt completa en la que crec que vam assolir els objectius principals: conèixer-mos més, jugar i passar-ho bé, que al cap i a la fi és del que va la nostra afició!